CITY/SIMCITY FA TEMPORADA AL CLUB CAPITOL

El pròxim divendres 23 de maig, la companyia Flyhard reestrena el seu muntatge City/Simcity al Club Capitol de Barcelona. Les representacions seran de dimecres a divendres a les 21h, els dissabtes a les 18:30h i a les 21h i els diumenges a les 21h fins el 22 de juny.

City/Simcity va se estrenada a la Sala Beckett el gener de 2007 dins el cicle que aquest espai va dedicar, durant tot l’any 2007, a la dramatúrgia catalana contemporània.

City/Simcity, que ha estat escrita i dirigida per Jordi Casanovas i està interpretada per Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio Matamala, és la tercera peça de la trilogia Hardcore Videogames que ha rebut diversos premis de la crítica. Premi Crítica Serra d’Or al millor text de 2006. Premi Revelació de la Crítica de Teatre 2006-07. Nominada als premis Max com a millor espectacle revelació.

Aquest muntatge és una producció de Flyhard Produccions que ha comptat amb el suport de l’Institut d’indústries culturals de la Generalitat (ICIC) i la col·laboració de la Sala Beckett.

A més, durant el mes de juny, d’aquest mateix text se’n farà una lectura dramatitzada a Milan dins un cicle de nova dramatúrgia catalana.

City/Simcity
L’obra segueix les accions d’uns joves que treballen en una gran empresa multinacional. Just el dia que esperaven aconseguir un lloc de treball indefinit gràcies als seus mèrits, descobreixen que l’empresa els manté temporals. Després de tres anys d’esperances frustrades, decideixen passar a l’acció. Són joves, s’han format i han invertit un temps considerable dins aquesta empresa. Ells no volen arribar a ser els amos d’aquesta, no volen ser els més importants ni els més be pagats, ells només volen una feina estable, tranquil·la i amb prou temps lliure per anar de vacances a Buenos Aires.

Preus, de 18 a 22 €
Venda d’entrades al ServiCaixa de La Caixa i taquilles del teatre

La companyia FlyHard obté dues nominacions als Premis Max 2008

La companyia FlyHard ha aconseguit dues nominacions als Premis Max de les arts escèniques que s’atorguen als millors espectacles de dansa i teatre de l’estat espanyol. El muntatge City/Simcity, estrenat per la companyia a la Sala Beckett el passat mes de gener, ha estat nominat al premi d’espectacle revelació de l’any, mentre que el text de Jordi Casanovas i també estrenat per la companyia, Tetris, és un dels tres nominats al premi de millor autor teatral en català.

Els premis de la XI edició dels Premis Max es lliuraran el pròxim 4 de febrer a Sevilla al Teatre Lope de Vega.

+ info

www.premiosmax.net

09.11.07

SALIR POR LA TANGENTE / El Pais / Marcos Ordoñez

NO SÉ SI por influencia manifiesta o por coincidencia astral, pero Jordi Casanovas parece un neodramaturgo argentino que escribe en catalán. A veces sus semejanzas formales y/o temáticas con Spregelburd o Daulte pueden resultar un tanto excesivas, pero también me digo que es mejor parecerse a ellos que seguir los tediosos modelos de la telecomedia costumbrista trasladada a la escena. Las semejanzas incluyen una feliz tentacularidad y un formidable impulso creativo. En apenas cinco años, Casanovas ha escrito una quincena de textos, ha conseguido aglutinar un grupo (Flyhard Theatre Company) y se ha dado a conocer, como autor y director, desde la plataforma más Off de Barcelona, la minúscula y activísima AREAtangent de la calle de la Aurora, en pleno Raval. El pasado mes de febrero pude ver en la sala Beckett City/Sim City, la última entrega de su trilogía Hardcore Videogames. En Versus Teatre acabo de pillar la repesca de los episodios precedentes, Wolfenstein y Tetris, estrenados en AREAtangent a lo largo de 2006. Teatro joven, que refleja conflictos y obsesiones de los jóvenes de ahora mismo (más jóvenes que adolescentes: la media de edad de los protagonistas de la trilogía ronda los treinta) pero, primer aspecto interesante, sin concesiones ni retratos embellecedores.

City/Sim City gira en torno a un trío de preparadísimos (y antipatiquísimos) ejecutivos cuyo único objetivo es el ascenso laboral. Elena, Julia y Daniel han saltado de sus másteres respectivos a una poderosa multinacional, pero llevan tres años atascados en un departamento inoperante. No parece haber vida ni relaciones personales más allá del trabajo. Furiosos por la negativa de un ascenso, planean acabar con la empresa. Julia seduce a Alejandro, su jefe de área, para que les revele la contraseña de un misterioso maletín que puede contener el cerebro informático de la organización. La sensación de creciente irrealidad que domina su existencia se dispara tan pronto acceden a su base de datos. Alejandro, secuestrado por el trío, pronuncia una frase enigmática: "¿Os habéis preguntado que si no tenéis el trabajo o la casa que queréis a lo mejor es porque la ciudad no os quiere?". Conviene saber (y se nos explica en el programa de mano) que el Sim City es un videojuego de estrategia pero también de simulación: el jugador se siente como un dios absoluto en una ciudad virtual, pero el programa tiene siempre la última palabra, "generando desastres naturales o reacciones inesperadas". Elena comienza a sufrir crisis epilépticas durante las cuales el futuro se hace presente: un asesinato, un atentado, un virus propagándose por la ciudad. Pero los elementos de thriller político (y, a ratos, parapsicológico) son un motor narrativo tangencial. Lo de menos parece ser la premisa, porque -segundo aspecto interesante- las tramas de Casanovas apuntan siempre en otra dirección. "Simulación" sería la palabra clave: los ejecutivos/jugadores se mueven en un universo de vacíos concéntricos, donde el movimiento sin objetivo último sólo sirve para alimentar la gran maquinaria. El engrudo parapsicológico podría hacer encajar, aparentemente, las piezas de Tetris, una farsa negra sobre la mediocridad juvenil en inesperada clave vampírica. Laia y Oscar, dos barceloneses à la page, se presentan en casa de Aina, que acaba de ser abandonada por su pareja, en compañía de Marc, un estrambótico poeta de moda, al que adoran hasta el servilismo, y que se parece de modo inquietante al perdido novio de Aina. En cierto modo, Tetris es una suerte de burlona versión "de cámara" de los temas desarrollados en City/Sim City. Un libro sobre hipnosis cumple la misma función de macguffin que el misterioso maletín: espejo revelador, ventana abierta a la nada. El vampiro de la función (otra idea sugestiva) no es el ser todopoderoso al que nos ha acostumbrado el género, sino un mediocre más, un frasco vacío que para subsistir necesita llenarse con las creencias y debilidades de quienes le rodean.

A caballo entre el terror claustrofóbico y la sátira, lastrada por un exceso de caricatura, Tetris se ha convertido en la entrega más exitosa de la trilogía, aunque yo me quedo, de largo, con Wolfenstein, que toma nombre y tono del primer videojuego de inmersión en un mundo repleto de asechanzas. Eric, un joven informático, lleva tres semanas encerrado en su habitación, pero logra arrastrar a su universo a Ali, una repartidora de pizzas obsesionada por las conspiraciones del mundo moderno, y Daryl, un compañero de su antiguo trabajo que quiere llegar al grado cero del pensamiento y se convence de que Eric es un genio visionario. Otra pregunta capital ("¿tenéis fe en un poder superior?") suscita la exasperada búsqueda de un posible concepto de Dios tecnológico, punta de lanza de "la única revolución posible". Convertidos en anacoretas militantes (o en la respuesta contemporánea a Bande à part: un desclasado y dos desheredados en lucha contra cualquier sistema), el insólito terceto verá resquebrajarse su refugio con la irrupción de Eva, la pijísima hermana de Eric, dispuesta a lo que haga falta para sacarle de allí. Para Daryl y Ali, Eric es el profeta y líder de un mundo mejor; mientras que para Eva es un esquizofrénico que requiere tratamiento urgente. El conflicto entre ambas visiones detonará, cómo no, una escalada de violencia, un cerco policial y un final que no revelaremos aquí.

La compañía Flyhard Theatre está compuesta por cuatro entregadísimos actores: Sergio Matamala (el más versátil y contenido), Pablo Lammers, Roser Blanch (un tanto desmandados y chillones cuando toca hacer comedia) y Clara Cols. A esta última le toca pechar, curiosamente, con los roles de boba meliflua y/o pija fatal de cada obra, lo que, además de injusto, produce una cierta sensación de déja vu: se ruega a la Brigada AntiEncasillamiento que tome cartas en el asunto. Hardcore Videogames, en su salto al primer circuito de las alternativas, ha sido una de las sorpresas de la temporada. El trabajo de Jordi Casanovas merece ser conocido en toda España. Y pronto.

PREMI SERRA D'OR Per Hardcore Videogames

L'escriptor Julià de Jòdar és un dels 14 guardonats dels Premis Crítica Serra d'Or, que s'han concedit aquest dimecres. De Jòdar rep el reconeixement per la novel·la "El metall impur", que ja va ser premiada ara fa dos anys amb el Sant Jordi. En la categoria de poesia, el jurat ha premiat "Nura", l'última obra del menorquí Ponç Pons. Pel que fa al teatre, l'autor Jordi Casanovas i la coreògrafa Marta Carrasco també han rebut guardons.


Els premis Crítica Serra d'Or no tenen dotació econòmica i consisteixen en el lliurament d'una serra petita d'or, de solapa, de mans del director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Pamsa) i de la revista, Josep Massot i Muntaner. En aquesta edició, s'han guardonat catorze obres corresponents a les quatre categories en què estan dividits: literatura i assaig, recerca, teatre i literatura infantil i juvenil. El jurat de cada apartat ha atorgat els premis a les obres més destacades publicades durant l'any 2006 i sense que aquestes s'hagin presentat a concurs.

En l'apartat de literatura i assaig, el barceloní Julià de Jòdar s'ha endut el premi en la categoria de novel·la, per "El metall impur", una obra guardonada amb el Premi Sant Jordi 2005. El menorquí Ponçs Pons s'ha endut el de poesia per "Nura", mentre que Francesc Serés ha guanyat el de narració amb "La força de la gravetat". Per la seva banda, Francesco Ardolino ha guanyat el Serra d'Or en la categoria d'estudis literaris per "Una literatura entre el dogma i l'heretgia. Les influències dantesques en l'obra de Joan Maragall" i Vicent Alonso en la categoria de traducció per "Assaigs de Montaigne".

En l'apartat de recerca, els guardonats han estat Agustí Rafanell per "La il·lusió occitana" (humanitats); Jaume Terradas per "Biografia del món. De l'origen de la vida al col·lapse ecològic" (altres ciències); i Carlos Guzmán Moncada per "Un exilio horizontal. Pere Calders y México" (catalanística).

Jordi Casanovas s'ha endut el Serra d'Or de teatre al text català donat a conèixer per l'estrena o l'edició amb "Hardcore videogames, una trilogia". El millor espectacle teatral ha estat "J'arrive...!", de Marta Carrasco, mentre que el director Joan Mas i Vives s'ha en dut el Serra d'Or a l'aportació més interessant amb "Diccionari del teatre a les Illes Balears".

En la categoria de literatura infantil i juvenil s'ha guardonat l'obra "El nen gris", amb text de Lluís Farré i il·lustració de Gusti, en la categoria infantil; "M", de Lolita Bosch, en la categoria juvenil (creació) i "Cuinem junts", d'Eulàlia Fargas, en la categoria juvenil (coneixements).

Paraules de reconeixement

Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat i director de la revista "Serra d'Or", ha assenyalat que aquests premis "representen la continuïtat de la cultura catalana, començant en un temps molt difícil i continuant en èpoques que han anat variant". "Sempre hi ha una bona collita -ha afegit Massot-, que demostra que la literatura catalana és viva, i que hi ha moltes persones que s'hi dediquen en les molt diverses facetes". Els Serra d'Or són "els més antics que es donen de forma ininterrompuda a obres en català

PREMI SERRA D'OR PER HARDCORE VIDEOGAMES, UNA TRILOGIA

Julià de Jòdar, Ponç Pons y Marta Carrasco, entre los Premis Crítica Serra d'Or 2007


BARCELONA, 9 May. (EUROPA PRESS) -

El escritor Julià de Jòdar por la obra 'El metall impur', Ponç Pons por el poemario 'Nura', Agustí Rafanell por el ensayo 'La il·lusió occitana', Jordi Casanovas por el texto teatral 'Hardcore videogames, una trilogia' y la coreógrafa Marta Carrasco por el montaje 'J'arrive...!', son algunos de los ganadores de los Premis Crítica Serra d'Or que concede la revista 'Serra d'Or' y que se fallaron esta tarde en Barcelona.

Los Premis Crítica Serra d'Or premia en las categorías de Literatura y Ensayo, Investigación, Teatro y Literatura infantil y juvenil a las obras más destacadas de las publicadas en 2006 y sin que se hayan presentado a concurso.

Estos galardones no tienen dotación económica y consisten en la proclamación del veredicot y la entrega de una solapa en forma de sierra, a cargo del director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat y de la revista, el padre Josep Massot.

Josep Massot aseguró que estos premios, con una trayectoria de 40 años, representan "la continuidad de la literatura catalana" y remarcó que siempre tienen "buena cosecha" como demostración de que la literatura catalana "está viva".

Para el monje de Montserrat, la nota negativa de esta edición es la pérdida de "colaboradores decisivos" de 'Serra d'Or' como el escritor Jordi Sarsanedas, el dibujante Cesc y los periodistas Josep Faulí y Josep Maria Huertas Claveria.

PREMIOS.

En el apartado de Literatura y Ensayo, Julià de Jòdar con 'El metall impur' ha sido el ganador del Premi Crítica Serra d'Or 2007 de novela, Ponç Pons por 'Nura' en la categoría de poesía, Francesc Serés por 'La força de la gravetat' en narrativa, Francesc Ardolino por 'Una literatura entre el dogma i l'heretgia. Les influències dantesques en l'obra de Joan Maragall' en estudios literarios y Vicent Alonso por 'Assaigs de Montaigne', en la de traducción.

Dentro del apartado de Investigación, los galardonados han sido Agustí Rafanell por 'La il·lusió occitana' en humanidades, Jaume Terradas por 'Biografia del món' en ciencias, y Carlos Guzmán Moncada por 'Un exilio horizontal. Pere Calders y México' en catalanística.

En Teatro, Jordi Casanovas por 'Hardcore videogames, una trilogia' ha sido premiado como mejor texto, 'J'arrive...!' de Marta Carrasco como espectáculo teatral y el 'Diccionari del teatre a les Illes Balears', dirigido por Joan Mas, como la aportación más interesante.

Los premios de Literatura Infantil y Juvenil han ido a parar a 'El nen gris', texto de Lluís Farré e ilustración de Gusti, en la categoría infantil, 'M' de Lolita Bosch en la juvenil de creación y 'Cuinem junts' de Eulàlia Fargas, en la juvenil de conocimientos.

El jurado del apartado de Literatura y Ensayo ha estado compuesto por Sebastià Alzamora, Àlex Broch, Lluïsa Julià, Vicenç Llorca y Marta Nadal; el de Investigación, por Jaume Aulet, Manuel Castellet, Joan B.Culla, Manuel Jorba y Santiago Riera; el de Teatro por Joan-Anton Benach, Àlex Broch, Joan Casas, Francesc Massip y Gonzalo Pérez de Olaguer; y el de Literatura Infantil y Juvenil por Mònica Baró, Montse Ginesta, Teresa Mañà, Joan Portell y Núria Ventura

Flyhard presenta ANDORRA a Tarragona i Girona.

El pròxims divendres 23 i 30 de març, la companyia vilafranquina Flyhard presenta els seu espectacle “Andorra” a la Sala Trono de Tarragona. L’obra està escrita i dirigida per Jordi Casanovas i interpretada per Clara Cols, Sergio Matamala, Roser Blanch i Pablo Lammers i les representacions seran a les 21:30h.

Aquest muntatge va fer temporada al Versus Teatre durant els mesos d’agost i setembre de l’any passat i està creat a partir del text de Jordi Casanovas que va guanyar el premi Marqués de Bradomín de 2005.

ANDORRA és una història molt fresca i jove. Es basa en la història del Manu, un noi que no sap massa com tractar amb la gent que no coneix i que a vegades prejutja erròniament. Al voltant seu es va desenvolupant una història d’amor i de desitjos, mentre intenta fer realitat un anhel que té des que era petit, visitar algun dia Andorra.

Sinopsi d’ANDORRA
El Manu està acabant la carrera com pot. No vol preocupar-s'hi. S'acosta l'estiu i té ganes de passar-ho bé. Una excursió a Andorra pot ser un bon inici de primavera. Hi aniran el Manu, el seu millor amic, el Tato, i la nòvia d'aquest, la Mónica. Inesperadament, els acompanyarà la Marta, la germana del Tato. El Manu no s'ho esperava. Al Manu li fa mandra que li hagin endossat una acompanyant. Però el Manu no coneix la Marta i les aparences enganyen. Encara s'han de conèixer. I, evindentment, durant la primavera, es poden arribar a moure tantes coses a dins nostre que, probablement, alguna se'ns escapi de les mans.

Després de les representacions d’ANDORRA a la Sala Trono de Tarragona, l’espectacle també es podrà veure a la Sala Planeta de Girona els dies 13 i 14 d’abril.

Critica La Vanguardia - City/Simcity

Hipnótico y feliz parpadeo

Lleno en la Beckett al reclamo de City/ Simcity,la obra que inaugura la operación "2007, tot un any de teatre català contemporani", que organiza la sala de Alegre de Dalt. City/ Simcity es la última entrega de una trilogía de Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) basada en los videojuegos y que, igual que esos pasatiempos adictivos, tiene efectos electrizantes. El autor, un bromista de mucho cuidado, se propuso demostrar que el teatro puede emitir parecidos parpadeos hipnóticos que la pantalla manipulada desde una consola electrónica, y, ciertamente, lo ha conseguido.

Desde la tercera escena, City/ Simcity agarra al espectador por el cuello y no lo suelta hasta el final. Hasta que se anuncia la aniquilación de esa ciudad que el jugador puede construir, inventar, organizar, rectificar, reinventar, reconstruir, ornamentar... sorteando peligros y asechanzas varias, centrales y/ o colaterales. Y digo que el agarrón se produce desde la escena tercera por cuanto es en este punto cuando el espectador percibe la importancia que para el relato y su naturaleza ha de tener el fundido.

El fundido, ese apagón intermitente, es como la pulsación del mando que hace de cada quisque un todopoderoso interactivo, sólo que aquí, claro está, es Jordi Casanovas, autor y director a la vez, quien tiene la sartén por el mango y quien conduce la atención del espectador por donde le apetece. Dos mujeres y dos hombres, empleados de una agresiva multinacional, viven un singular conflicto, encerrados en unas altas dependencias de la sede central de la entidad. Tres de ellos, conscientes de la perfecta inanidad profesional a que han sido condenados, tratan de obtener del cuarto, un pobre diablo vendido a los mandamases, la clave para desentrañar informáticamente el secreto de la próxima temible jugarreta de la empresa.

Amenazas, regateos, violencia verbal, violencia física, violencia sexual, crisis nerviosas que de pronto desbaratan una situación... Cada escena atornilla un poco más la intriga, de manera que el espectador se siente pronto sumergido en una suerte de thriller empresarial de muy bien tensado nervio narrativo. Pero ante el enigma no caben en este caso las cábalas de rigor. Inclemente, Casanovas no permitirá especulación de ninguna clase. Y con un efectivo ritmo percutante jugará con el imponderable, con el imprevisible, con la repetición de aquella escena que regresa, una y otra vez, como en una pesadilla, recordándonos que City/ Simcity es tan maleable como un videojuego.

City/ Simcity es una muy estimable comedia en la que se abordan cuestiones tan serias como el difícil acomodo de la juventud a la gran ciudad. O las reglas inhumanas que privan en empresas mastodónticas, donde la existencia de escalafones inútiles sólo se justifica para que puedan medrar mandos intermedios, lameculos de los jefes. O, en fin, las desbordadas apetencias sexuales que pueden darse en un medio laboral, donde son frecuentes los juicios humillantes para la mujer... Es una buena comedia por lo que se dice y también por cómo se dice. El padre de la criatura- de quien se hablará mucho y bien, ya lo verán- hace de su rompecabezas textual un excelente espectáculo.

Casanovas - también escenógrafo- ha conseguido crear un joven equipo interpretativo compacto, nuevo para mí, y que sorprende por su seguridad y buen estilo. Vayan a verlo. Sólo están en la Beckett hasta el próximo día 18.
JOAN-ANTON BENACH
La Vanguardia
03/02/200

Critica Diari el Punt - City/Simcity

Absorbent forat negre a la cafeteria

En una cafeteria, que ben bé podria ser la de Camera Café de Tele 5 si no fos perquè els de la petita pantalla són uns inútils integrals, Jordi Casanovas situa el seu forat negre teatral. Fidel alumne d'autors argentins com ara Javier Daulte i Rafael Spregelburd, aconsegueix conrear l'equívoc a dalt d'escena. És una peça molt reduïda però en la qual gira el mitjó del dret i del revés fins a fer dubtar l'espectador si porta les sabates a l'esquerra o a la dreta. Casanovas, amb menys de 30 anys sobre les espatlles, és membre del col·lectiu Àrea Tangent, una entitat nascuda fa un parell d'anys que ja comença a donar els seus primers fruits professionals.

En el fons la trama respon a un videojoc alienant i sobretot una lectura pessimista, autodestructiva, de la societat conservadora, que no arrisca per millorar perquè ja gaudeix dels luxes i no té recança a mantenir súbdits inútils (com són els de Camera café, ara sí) per veure's poderosos. També hi ha una visió tremendista del destí, impossible de transformar. Un naturalisme que esclavitza l'home i que contrasta amb la teòrica llibertat que atorguen els drets humans.

Jordi Bordes
El Punt 13/02/2007

Critica sobre City/Simcity - Diari Avui 1,02,07 - Francesc Massip

Sucar la magdalena futurista

La inauguració del cicle Tot un any! de teatre català contemporani ha tingut una primera nit màgica a la Beckett. Jordi Casanovas ha posat el llistó ben alt amb City/Simcity, culminació de la seva Trilogia dels videojocs, que va encetar ara farà un any (i només l'AVUI en va donar notícia) amb Wolfenstein i va continuar al maig amb Tetris, totes dues presentades a Area Tangent. Tres peces temàticament independents que comparteixen, però, alguns trets definitoris de l'original dramatúrgia d'aquest jove autor i director vilafranquí. A saber: la qualitat escènica dels seus àgils i esmolats diàlegs, que fan lliscar l'acció de forma trepidant. O la naturalesa dels personatges profundament inquietants que trenen situacions amarades d'una enrarida atmosfera que empenyen l'espectador al límit de la butaca i sacsegen les seves expectatives per precipitar-les de l'exultant calidesa a un abisme gèlid.

Hi ha un continuat contrast d'emocions i reaccions que fan pertorbadors els protagonistes i violents els vincles que els uneixen. La història s'explica des de la noia que interpreta una vívida Roser Blanch i que té la dubtosa capacitat de preveure el futur, una mena de memòria anticipatòria que li permet, en ensumar la magdalena proustiana, no pas evocar un passat viscut, sinó predir la vivència d'un esdevenidor imminent.

L'obra rebobina diverses vegades els fets en un intent d'evitar l'ineluctable fat i uns desenllaços sistemàticament tràgics. L'espectacle adopta una estètica cinematogràfica amb reiterades foses en negre, ritme endimoniat i estructura de thriller vertiginós, i aconsegueix de posar sobre les taules qüestions candents entre el jovent, com l'enfollida competitivitat laboral que encimbella la mediocritat servil i castiga el talent. Sorprèn la interpretació natural i directa, un treball fet d'il·lusionada complicitat, potent i veraç. ¿Es pot demanar més?

teatre

Francesc Massip

CITY/SIMCITY

"ESTRALLS" Premi CIUTAT DE VALENCIA / nota premsa

Jordi Casanovas guanya el premi “Eduard Escalante” dels Premis Literaris Ciutat de València.


Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) ha guanyat la primera edició del Premi Eduard Escalante amb l’obra “ESTRALLS”. Aquest premi, dotat amb 12.000 €, s’estrenava en la present edició dels Premis Ciutat de València i anava adreçat a obres escrites en català i valencià. A més de la dotació econòmica, el premi implica la publicació de l’obra per part d’edicions Bromera dins la seva col·lecció de teatre. El pròxim 18 de desembre, es fará entrega del premis literaris en un acte públic a l’Ajuntament de València.

“ESTRALLS” és la quarta obra de Jordi Casanovas que resulta premiada, després que l’any passat aconseguís el premi Marqués de Bradomín amb “Andorra” i el premi ciutat d’Alcoi amb “Beckenbauer”.

Sinopsi d’ESTRALLS
En un conflicte bèl·lic indefinit, les històries i vides de nou personatges s’entrecreuen. En un ambient tan tens i traumàtic, aquests personatges afronten els estralls de la guerra com poden. Un jove que és cridat a files i no hi vol anar; la mare que està orgullosa que el seu fill lluiti per la pàtria; dos joves soldats, Karl i Earl, que desconeixen el funcionament i els mecanismes del món; el nen i la nena, que afronten el seu present de forma, gairebé, sarcàstica; el general, cansat d’haver de respondre les preguntes de tothom; la dona que busca el seu marit; i l’home que voldria existir d’una altra manera. Explicades amb una narració no lineal, l’espectador i lector hauran d’anar encaixant totes les peces per conformar la història d’aquests personatges.

Critica d'Andorra al diari de Terrassa

¿Quién de nosotros en un momento u otro de su vida no se acuerda de los viajes a Andorra a comprar azúcar y queso? ¿Quién no recuerda el “más barato que en Andorra”?... Este es el punto de partida de “Andorra”, una comedia que explota el lugar común de nuestra historia sentimental, que ha pasado a formar parte de la mitología familiar. Esos viajes que tuvieron su momento de esplendor en los años ochenta son hoy un costumbrismo trasnochado fruto de una situación económica.
La pieza teatral se está representando en el Versus Teatre, una gota de agua en el agosto cultural catalán, y nos descubre a un joven dramaturgo dotado para la comedia con la capacidad de emocionar al espectador. No todos los días pasa.
Se trata de una historia de momentos encadenados por la música pop con un toque de comedia juvenil. Dice mucho de la extraordinaria habilidad de su autor, Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), como dramaturgo que aceptamos rápidamente las condiciones de su peculiar viaje sentados en unos sofás de color naranja. El eje temático de “Andorra” son cuatro jóvenes, dos chicos y dos chicas, preocupados por el amor y las vacaciones. La pieza está estructurada en pequeñas escenas monologadas o dialogas que se separan por una música que refleja el espíritu juvenil. El resultado es una comedia apasionante, divertida, fresca, llena de música, inteligencia y atrevimiento, el espectador no puede por más que sentir un lifting del corazón.
La peripecia argumental nos habla de la historia de Manu
-Sergio Matamala-, un joven a punto de licenciarse, pero ante la presión de los exámenes finales decide realizar una excursión a Andorra con su amigo del alma Tato –Pablo Lammers- y la novia de Tato, Mónica –Roser Blanch-; a la excursión se suma la hermana de Tato, Marta –Clara Cols-. En un principio a Manu, que realiza las veces de narrador de la historia, no le gusta este añadido último, pero cambia de idea en el momento que establece una relación especial con Marta, momento a partir del cual el suspense y el interés de la comedia van hacia arriba hasta la sorpresa final. La pieza encierra un tratado de moral centrado en el amor en silla de ruedas envuelto en una divertida retahíla de chistes sobre el tema. Sin duda la minusvalía física es el tema de reflexión y dardo en la diana de la propia capacidad de sátira del personaje en silla de ruedas. Todos los actores están bien, pero la obra está escrita para que brille con especial luz el personaje de Marta, Clara Cols.
La frescura de la música pop, la poesía, los automóviles que siempre se estropean, Internet, la complicidad entre amigos, cierta forma de vestir y toda una filosofía de la juventud se dan la mano en la pluma de uno de los valores más prometedores entre los jóvenes dramaturgos catalanes. La obra viene con un premio bajo el brazo, el Marqués de Bradomín 2005, y la dirección del espectáculo corre a cargo del propio autor, todo un descubrimiento para las salas comerciales.
Si os gustan las películas románticas, las series tipo “Friends”, las comidas divertidas, las incertidumbres de los jóvenes, las buenas intenciones, los amores difíciles y la música pop debéis pasaos por el Versus para ver “Andorra”.


J. A. Aguado - Diari de Terrassa. 30 / 08 / 06

TRAILER d'ANDORRA

S'estrena ANDORRA / Nota de premsa

Flyhard estrena ANDORRA de Jordi Casanovas al Versus Teatre.

El pròxim 22 d’agost, la companyia vilafranquina Flyhard Theatre Company estrenarà el seu últim espetacle a partir del text de Jordi Casanovas que va ser premiat amb el Marquès de Bradomín de 2005. ANDORRA està dirigida pel mateix Jordi Casanovas i interpretada per Clara Cols, Sergio Matamala, Roser Blanch i Pablo Lammers i les representacions seran de dimecres a diumenge a les 20:15h al VERSUS TEATRE de Barcelona des del 22 d’agost fins al 24 de setembre de 2006.

Aquest muntatge és el primer de la companyia que inicia temporada en un dels teatres del circuit comercial de Barcelona, a més, compta amb el suport de l’INJUVE, del ministeri de treball, motiu pel qual, l’obra es presentarà en un cicle organitzat per l’organisme a Madrid durant el mes de novembre, en la seva versió en castellà.

ANDORRA és una història molt fresca i jove, adient per aquestes últimes setmanes d’estiu. Es basa en la història del Manu, un noi que no sap massa com tractar amb la gent que no coneix i que a vegades prejutja erròniament. Al voltant seu es va desenvolupant una història d’amor i de desitjos, mentre intenta fer realitat una anhel que té des que era petit, visitar algun dia Andorra.

Sinopsi d’ANDORRA
El Manu està acabant la carrera com pot. No vol preocupar-s'hi. S'acosta l'estiu i té ganes de passar-ho bé. Una excursió a Andorra pot ser un bon inici de primavera. Hi aniran el Manu, el seu millor amic, el Tato, i la nòvia d'aquest, la Mónica. Inesperadament, els acompanyarà la Marta, la germana del Tato. El Manu no s'ho esperava. Al Manu li fa mandra que li hagin endossat una acompanyant. Però el Manu no coneix la Marta i les aparences enganyen. Encara s'han de conèixer. I, evindentment, durant la primavera, es poden arribar a moure tantes coses a dins nostre que, probablement, alguna se'ns escapi de les mans.

Les represesentacions d’ANDORRA són de dimecres a diumenge a les 20:15h al VERSUS TEATRE al carrer Castillejos,179 de Barcelona.